2 jun. 2011

EL CAMPO TRAS LA LLUVIA

Los paisajes olfativos son mucho menos efímeros que los visuales. Uno puede no acordarse de cómo eran los árboles de la ribera pero recordará siempre el olor del río.

Esta tarde ha llovido en el campo. Son, estas lluvias de junio, como agua de colonia y salir a pasearlo tras la tormenta supone caer en una embriaguez de aromas, perfumes solo perceptibles en plena naturaleza.

Hay olores que asocias a un recuerdo, a un instante preciso anclado en la memoria. Son instantes que solo emergen al acicate de una nota olfativa. En mi caso el viaje de esta tarde de lluvia a un verano de hace más de treinta años me lo ha propiciado una flor de lavanda, una delicada flor de pétalos morados empapada de agua limpia.

Yo era un niño y acompañaba a mi padre a por leche a la granja de la rectoría, donde empezaba el bosque, un lugar muy parecido al del dibujo que os muestro. Al cruzar la riera arrancó una flor de lavanda y me la metió en el bolsillo. Esa noche me dormí con su maravillosa fragancia.

Mi padre me enseñó a amar el campo, y esta tarde me lo ha devuelto el agua de la lavanda.

José Luis Gallego
Publicado en la revista Integral en 1999

5 comentarios:

La lectora corrent dijo...

Molt bonic. I és cert, els records de les olors perduren en el record, encara que no sapiguem definir-los. Jo recordo l'olor de la terra després de la pluja, l'olor de l'herba acabada de segar, l'olor d'un camp de taronges en plena floració, --gairebé em marejava-- l'olor de les meves filles i els meu fill quan eren uns nadons, l'olor d'un forn de poble amb el pa acabat de treure del forn...

José Luis GALLEGO dijo...

Gràcies per compartir aquests entranyables records Mercè, m'han encantat, jo també recordo l'olor a cadell de la Lucia i el Pablo quan eren uns nadons, el del pa als forns de les aldees de muntanya, ahir li deia a la meva dona lo bé que olora la terra després de ploure, i tants altres aromes del camp... en fi, moltes gràcies.

La lectora corrent dijo...

De l'olor de la terra del bosc, després de la pluja en tenen "la culpa" alguns bacteris, entre els quals els cianobacteris (abans es creia que eren algues i en deien algues blaves) i alguns actinobacteris, especialment /Streptomyces/ (d'on s'extreu l'estreptomicina).

Aquests bacteris produeixen un compost que és la causa de l'olor característica de la terra molla. En el llenguatge de la química es diu 4,8a-dimethyldecalin-4a-ol, però en el llenguatge corrent té un nom que trobo preciós: geosmina ("literalment: aroma de terra").

José Luis GALLEGO dijo...

Fantàstic Mercè, una cosa: em donaríes permís per copiar-ho i fer un apunt nou al blog (citant la font)? Moltes gràcies, aquests sorbets de ciència em fan venir molta gana de saber-ne més !!!

Lectora corrent dijo...

José Luis, pots copiar-ho, si vols. Hi ha tants fenòmens de la natura relacionats amb els bacteris i altres microorganismes que no solen explicar-se! De vegades penso si el Picó deu saber el paper del fitoplàncton dels grans oceans en la formació de núvols. Podríeu parlar-ne algun dijous.