BERNATS I POLITICS A LA CIUTADELLA

Fa exactament 9 anys, el juny del 2002, vaig publicar aquest article a la revista Barcelona Verda de l'Ajuntament. I avui he pensat a recuperar-lo amb motiu dels tristos esdeveniments de la Ciutadella, protagonitzats per un quants energúmens que només es representen a ells mateixos i que han atacat, insultat i maltractat els representants democràtics del nostre país donant una imatge tristísima de la nostra societat, que no ens mereixem, pero que ja ha donat la volta al món. Tristíssim.

ELS BERNATS DE LA CIUTADELLA I ELS POLÍTICS DEL PARLAMENT

El Parc de la Ciutadella ha representat sempre, per als naturalistes de la ciutat, el punt de trobada amb la fauna enyorada. Quan era més jove i solia anar cada dissabte, amb els vells prismàtics de campanya del meu pare. Habilitat com a explorador i amb les imatges televisives de “El Hombre y la Tierra” de la nit de divendres bullint al cor, arribava en metro al parc amb la mateixa il·lusió que si m’endinsés al Serenguetti.

Assegut vora el llac, amb l’entrepà a una mà, els prismàtics a l’altre i la guia d’ocells oberta sobre els genolls, les cites es succeïen: xibecs, collverds, xarxets, gavians. De tant en tant sorgia la sorpresa en forma de blauet o de corriol. Més accidental, descobria alguna vegada la figura majestàtica del bernat pescaire. Però a partir de l’any 75 les cites de aquest ocell es van fer més habituals ala Ciutadella, fins que aviat va córrer la veu entre els ornitólegs de la ciutat de que una petita colònia s’havia instal·lat vora l’entrada del zoològic atrets per el menjar abundant i regular de les foques.

Avui, quan torno amb el meu fill al parc i li dic que anem a visitar la colònia de bernat pescaire més important de Catalunya no exagero. Perquè, amb 70 nius ocupats, la de la Ciutadella es l’àrea de cria de bernats mes poblada del país i una de les més importants de la Mediterrània. Ni Aiguamolls de l’Empordà, ni Delta del Llobregat, ni Delta del Ebre (tots ells parcs naturals): aquesta singular au, l’ardèid més gros d’Europa, ha triat el cor de Barcelona per viure. I viuen bé pel que es veu, doncs el grup no para de créixer i s’ha fet molt estable.

Els polítics que arriben al Parlament es sorprenen de vegades en veure la silueta d’un bernat posat sobre l’insigne edifici. Quan es creuen les mirades resulta difícil esbrinar qui examina a qui: tots dos van instal·lar-se a la Ciutadella amb l’arribada de la democràcia i ambdós han vist com la seva colònia, la més important del país per uns i altres, s’ha fet més estable, mes nodrida.

Quan tornem a casa el petit Pablo, amb 5 anys, es mira els bernats i els cotxes oficials del nostre Govern amb la mirada de la quotidianitat: jo, en canvi, encara recordo quan a la Ciutadella faltaven uns i altres i no puc deixar de fer un sospir de confiança en deixar-los enrera.

(Aqui podeu consultar el PDf de la revista on es va publicar l'article el juny del 2002)