24 jun 2015

Història d'una oreneta

1 comentario:

Trueno dijo...

Tota la raó, és emocionant! Jo l'altre dia vaig salvar 8 aneguets collverds qhe van caure en una petit fossa. A l'entrar a dins, els volia fer una foto als petits, però al veure que la mare marxava nerviosa per la meva presència, vaig guardar la càmera i tan ràpid com vaig poder els vaig treure tots a fora. Van quedar separats però pocs segons es van reunir, van marxar juntets (quina monada jaja) cap al riu sota un pont i 5' després em vaig alegrar al veure que la mare tornava al sentir als crits de les cries i la família reunida denou! La sensació d'alegria va ser brutal!! Tantes vegades que ho he vist per internet i mira em va tocar viure-ho en primera persona! ;)