El professor Ramón Folch publicaba diumenge passat un article magistral sobre els dubtes que entorpeixen la socialització de la ciència del canvi global i, en conseqüència, la sensibilitació ciutadana per promoure la participació individual en la seva mitigació (única eina eficaç).
Us deixo el text del segon apartat perquè el trobo especialment encertat i un bon resum de on som a aquestes alçades del debat.
"La ciència defuig, per temeràries, les conclusions precipitades, però alguns científics, de tan prudents, acaben resultant pusil·lànimes. Mentre que el comú de la gent sembla tenir-ne prou amb el nom de les coses, al científic, a l'altre extrem, no li basten els indicis i les proves parcials. Són dues maneres diferents d'estar al món. Els aprofitats en treuen partit i, quan els convé, presenten el dubte científic com la prova de les tesis contràries. Sobre aquestes tesis, els científics dubten encara més, però això s'ho callen els manipuladors.
El comportament cada vegada més erràtic de la NAO (acrònim de l'anglès North Atlantic Oscillation) en l'espai i en el temps, no demostra res, ben cert. Però indica molt, també. Suggereix una plausible anomalia. Una anomalia més, i ja són moltes. És clar que no es pot atribuir amb certesa a cap canvi climàtic. Justament és al revés: anomenem canvi climàtic a la modificació estadísticament significativa del comportament meteorològic mitjà al llarg del temps. És a dir, el canvi climàtic resulta de l'alteració dels diferents fenòmens que, com la NAO, conformen la meteorologia.
No sé què en pensaria Gilbert Walker, físic de l'aire britànic que va descriure la NAO l'any 1920. O els descobridors dels canvis recurrents de la temperatura de les aigües atlàntiques superficials (AMO, Atlantic Multidecadal Oscillation) i tants altres fenòmens. Segurament convindrien que el clima depèn de moltíssims factors i s'expressa a través de moltíssims fenòmens. Que costa estudiar-lo i entendre'l. Però que, en tot cas, vist amb els ulls dels nostres interessos, està canviant negativament i de pressa. És com l'envelliment: no se sap ben bé què és i actua de manera difusa, però existeix i ens amarga la vida."
Podeu llegir l'article complert a aquesta pàgina de la revista SOSTENIBLE, on es recullen tots els seus escrits a El Periódico.
No hay comentarios:
Publicar un comentario