
Però del que més se’n recorda es que a cap casa, ni a l’hotel ni a cap botiga o restaurant varem veure un arbre de Nadal plantat al mig de la sala, electrocutat i dessecant-se, agonitzant lentament sota l’ofegament de la calefacció. Hi havia molts arbres, moltíssims, fins i tot decorats amb llums i cintes de colors com el de la foto, però eren vius i estaven a fora les cases: als jardins, les places o els parterres dels carrers. Els arbres son éssers sagrats a la cultura lapona i mai, mai de la vida se’ls hi passaria pel cap als seus habitants sotmetre’ls a l’aberració de ofegar-los dintre casa ni que sigui Nadal i facin tradició.
Des de llavors, cada vegada que el Pablo veu un arbre viu dins una casa decorat de Nadal, no pot reprimir una tentació irrefenable de desendollar-li les llumetes, tallar-li les cordes brillants que l’emmanillen i dur-se’l fora, al bosc, que és on han de viure els arbres, encara que sigui Nadal.
Bones festes a tothom !!!
José Luis Gallego
1 comentario:
Això mateix comentàvem el meu marit i jo fa un parell de dies. Ens hem traslladat a Irlanda i aquí tothom engalana les cases amb l'arbre a la finestra, que es vegi bé! Tot i ser contraris a aquesta tradició, el nostre horror encara va anar més enllà quan ens vam adonar que els arbres els venen tallats, sense les arrels!! O sigui que ni que superessin la prova de passar les festes es podrien intentar replantar!!
Gràcies pels teus consells, Josep Lluís!
Marta, Adam i Erin (nosaltres ja fa anys que amb paper d'embalar dibuixem i pintem un arbre de Nadal a la paret de casa!)
Publicar un comentario