ELS ARBRES I EL NADAL

Fa uns anys varem anar de viatge a Laponia per Nadal. El meu fill Pablo només en tenia tres anyets però encara se'n recorda de la casa de Santa Claus, amb aquells nans que fabricaven joguines tot cantant i els rens descansant al tancat de fora. També recorda que es feia de nit tot just acabat de dinar i que no sortia el Sol fins a mig matí. Recorda el linx que quasi em mossega a la Reserva de Vida Salvatge de Ranua, a prop de Rovaniemi, que ell va recórrer a dalt un trineu estirat pel meu bon amic Jukka i que hi havia un corb que parlava i un mussol de color blanc com el que surt a Harry Potter.

Però del que més se’n recorda es que a cap casa, ni a l’hotel ni a cap botiga o restaurant varem veure un arbre de Nadal plantat al mig de la sala, electrocutat i dessecant-se, agonitzant lentament sota l’ofegament de la calefacció. Hi havia molts arbres, moltíssims, fins i tot decorats amb llums i cintes de colors com el de la foto, però eren vius i estaven a fora les cases: als jardins, les places o els parterres dels carrers. Els arbres son éssers sagrats a la cultura lapona i mai, mai de la vida se’ls hi passaria pel cap als seus habitants sotmetre’ls a l’aberració de ofegar-los dintre casa ni que sigui Nadal i facin tradició.

Des de llavors, cada vegada que el Pablo veu un arbre viu dins una casa decorat de Nadal, no pot reprimir una tentació irrefenable de desendollar-li les llumetes, tallar-li les cordes brillants que l’emmanillen i dur-se’l fora, al bosc, que és on han de viure els arbres, encara que sigui Nadal.

Bones festes a tothom !!!

José Luis Gallego