Jordi Camins, un advocat amant de la muntanya, va començar a documentar fotogràficament la cobertura nevada del Pirineu molt abans que es comencés a parlar profusament d'escalfament planetari.Segons el recompte de Camins, al Pirineu espanyol hi sobreviuen 34 formacions glacials, totes a la província d'Osca, de les quals 13 són glaceres pròpiament dites i 21 només arriben a la categoria de gelera, és a dir, són de reduïdes dimensions i ja han perdut la capacitat d'avançar. En el vessant francès hi ha un total de 12 glaceres i 19 geleres.El procés de desglaç de les glaceres està documentat des de fa pràcticament un segle, però ha estat durant les dues últimes dècades quan ha arribat a tenir grans proporcions. Alguns casos són espectaculars.
Per exemple, ja no queda res de la glacera de Balaitus, mentre que el gel del pic de Perdiguero és simplement anecdòtic. I la glacera oriental de Maladeta, una de les més importants, està retrocedint a un ritme de cinc metres anuals. "El desglaç es produeix cada vegada abans", explica Camins.
Aviat, prossegueix l'autor, no quedarà neu perpètua per sota dels 3.000 metres.Als Alps s'hi col.loquen plàstics per evitar que la insolació fongui a l'estiu la base d'algunes glaceres turístiques. Una altra possibilitat seria fer servir a l'hivern una espècie de canons per afavorir la formació de neu. "No obstant, són solucions anecdòtiques. És com crear una mena de museu glaciològic --conclou Camins--. L'única possibilitat de supervivència és que canviïn de manera inesperada les condicions climàtiques que els últims 25 anys estan fent que s'extingeixin".
No hay comentarios:
Publicar un comentario