27 mar. 2008

ALARMA A L'ANTARTIDA


La gran placa de gel de Wilkins, situada a l'Antàrtida, ha perdut des del mes de febrer un bloc de 569 quilòmetres quadrats (quatre vegades la ciutat de París), dels quals ja se n'han fos 414.

Així de fredes són les dades que han fet públiques el National Snow and Ice Center (NSIC) de Colorado (EUA) i la britànica British Antarctic Survey (BAS). Els científics culpen l'escalfament global del desglaç de la placa, que en la seva totalitat fa 12.950 quilòmetres quadrats i que en aquests moments només està protegida per una prima tira de gel de 5,6 quilòmetres de llargada que uneix dues illes.Va ser Ted Scambos, de l'NSIC, qui primer va observar el desglaç.

"El col.lapse subratlla que la regió de Wilkins ha experimentat una intensa estació de desglaç. El mar de gel s'ha esvaït, cosa que deixa la capa exposada a l'acció de les onades", explica en un comunicat Scambos. Els experts de la BAS, que després de ser alertats per l'NSIC van enviar una avioneta a inspeccionar la Wilkins, van confirmar el desglaç. "Hi havia pesants fragments de gel, de la mida de petites cases, que semblava que havien estat escampats com runes, com en una explosió", va dir en un comunicat Jim Elliott, de la BAS.

El principal fragment que s'ha desprès de la placa fa uns 41 quilòmetres de llargada i uns 2,5 d'amplada.Aquesta no és la primera vegada que la Wilkins es desglaça. Segons van explicar responsables de la BAS a la BBC, la capa s'ha mantingut estable al llarg de l'últim segle, però va començar a retrocedir als anys 90. Fins a sis capes de gel en la mateixa zona del continent gelat ja han desaparegut (l'any 2002, els 500.000 milions de tones de gel de la Larsen B es van convertir en icebergs en menys d'un mes), però la Wilkins és "la placa més gran de la península Antàrtica que s'ha vist amenaçada fins ara", va declarar David Vaughn, de la BAS. "No esperava veure que les coses es produissin amb aquesta rapidesa", va afegir Vaughn, que l'any 1993 va predir que una part de la Wilkins es perdria en un període de 30 anys si seguia l'escalfament global.

Però la velocitat del procés porta aquest científic a considerar el fet que s'ha produït com una prova de l'escalfament global. "Això no és simplement un aspecte normal de la formació d'icebergs, sinó una prova més del canvi climàtic a la península Antàrtica", va declarar Vaughn a la BBC.Vaughn sosté que la península Antàrtica ha patit un escalfament sense precedents en el transcurs dels últims 50 anys (al voltant de dos graus i mig). "Podríem veure la pèrdua de potser la meitat de la capa", va afirmar.

Scambos, d'altra banda, es mostra més prudent, i és de l'opinió que fa falta esperar fins al mes de gener per veure si la Wilkins es continua fonent, ja que ara és el final de la temporada del desglaç d'estiu a l'Antàrtida. En termes d'augment del nivell de mar, la desaparició de la placa de Wilkins tindria escasses conseqüències, perquè ja està flotant. Però això és un avís: l'Antàrtida i Groenlàndia tenen prou gel per elevar els nivells del mar en 64 metres.

El Periódico de Catalunya

No hay comentarios: