Ens vam conèixer fa 15 anys. Jo treia el nas per primera vegada per la redacció de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, el nostre diari, el seu i el meu, allà on vaig tenir la sort de formar-me com a periodista tot aprenent de mestres als que tenia com a companys, amics i "jefes" com ara Joan Samit, Mima Ràfols, Xabier Arkotxa, Xavier Martínez-Chico, Antonio Madridejos, Miguel Ángel Maestro, Bernat Gasulla, Txerra Cirbián i tants altres als qui dec la sort de haver fet d'aquesta la meva professió. I per sobra de tots, ella, la meva amiga, la meva consellera, la meva professora particular, la qui sempre trobava la paraula exacta en el moment oportú, la del café al "Amadeus" per corregir-me i animar-me a continuar a pesar de les meves constants errades. La que tantes vegades em va defensar.Era tant bona companya, tant honesta, tant desinteresada que mai demanava res a canvi. Tant sols tenia prou amb veure't content i picar-te l'ull de lluny. Tots els meus petits éxits han estat seus abans que de cap altra company, perquè ella va creure en mi abans que ningú i em va animar a continuar parlant de reciclar els residus, estalviar aigua o apostar per l'energia solar quan, allà per l'any 95, pocs hi creien en la comunicació ambiental.
Dinar del Grup d'Informació Ambiental (GIA) a casa la Mercè. Aquell dia ens va fer un bacallà per llepar-se els dits.Avui ens ha deixat la nostra mestra, la nostra amiga. Sabia que aquesta terrible malaltia amenaçava amb dur-se-la al regne de les papallones. I aixì ha estat finalment. La seva ànima sobrevola els ametellers en flor, els romanís, les alzines i els margallons brotats del seu estimat Garraf. La Mercè ha fet el traspàs a primera hora de la tarda i ja descansa en pau al país dels somnis.
Mai t'oblidaré Mercè. Mai. En tindria prou amb a assolir ni que fos la meitat del teu nivell com a periodista i com a persona. I continuaré lluitant cada dia per ajudar a que aquest món que avui has deixat sigui com tantes vegades el vam somniar: un món més just, net i solidari, on les persones tornem a retrobar l'harmonia amb la natura i ens estimem més el planeta.
Va per tu Mercè. Sempre anirà per tu.
José Luis Gallego.
Una tarda grisosa i trista de febrer.
3 comentarios:
Gràcies Jose Luis per aquestes sentides paraules, que m'han emocionat i m'han fet sentir la recança de no haver conegut personalment Mercè Conesa, tot i que ambdues fóssim membres d'una mateixa associació (l'Associació Catalana de Comunicació Científica, ACCC)
Per a l'ACCC és un honor haver comptat entre els seus membres Mercè Conesa. Descansi en pau.
Mercè Piqueras
Presidenta ACCC
Gràcies a tu Mercè. Efectivament, la Mercè Conesa és membre de l'ACCC i una de les principals impulsores del Grup d'Informació Ambiental (GIA), de qui ha estat l'ànima fins al darrer moment. Vull que sàpigues que per a mi també és un honor i un motiu d'orgull pertànyer a ambdós. Tenim el millor grup d'informadors ambientals de l'Estat i la nostra decisió ferma és continuar endavant amb la nostra tasca, tot i que trobarem molt a faltar la Mercè. Ella s'estimava molt el GIA i l'ACCC. Una abraçada molt forta.
M'has emocionat amb aquest escrit dedicat a la nostra amiga Mercè.
Jo si vaig tenir la sort de coneixer-la i compartir alguna de les seves converses, de les que sempre, SEMPRE, treies alguna bona lliçó. Com ben has dit, era "la mestra".
Fa poc que has marxat al regne de les papallones i ja t'anyorem.
Gràcies per aquest escrit amic José Luis. Ens veiem dimarts a La Floresta.
Una abraçada.
Publicar un comentario