9 ene. 2011

ALGO RARO PASA CON LOS PAJAROS


Mi querido y admirado amigo Victor-M. Amela publicó ayer en La Contra de La Vanguardia una de sus maravillosas entrevistas, dedicada esta vez a

un pastor aranés, René Gasia, que no tiene desperdicio. Podéis leer la entrevista entera aqui, pero os reseño una última parte muy inquietante que debería llamar la atención de todos respecto a lo que está ocurriendo con la muerte masiva de pájaros en diferentes lugares del planeta. Las palabras de este pastor de montaña recogen una inquietud que comparto desde hace tiempo: cada vez se ven menos pájaros, sobre todo en las ciudades, y especialmente gorriones. Es más, me atrevo ha añadir que los pájaros se han vuelto más silenciosos, ya no se escuchan tantos trinos. Como el bueno de René yo también me pregunto ¿Que está pasando?...



Y ahora, ¿qué desea para el 2011?

Para los demás, trabajo y tranquilidad. Para mí, nada: tengo leña para el fuego, comida...


¿Qué más puedo querer?

Aunque ahora hay una cosa que me preocupa, algo muy raro..

.

¿El qué?

Camino todas las mañanas hacia la ermita de San Blas… ¡y no veo audets! ¡No hay!


¿Audets?

Pájaros. ¡Siempre en esta época había bandadas de pájaros! Pero desde hace días... ¡ni uno! Es muy raro, muy raro, nunca lo había visto. Y nadie dice nada. Algo está pasando en el medio ambiente: ¡dígalo en Barcelona!

2 comentarios:

La lectora corrent dijo...

Doncs en el meu barri (a Les Corts), és al contrari. Quan hi vaig venir a viure (fa 35 anys), en la zona verda que hi ha davant de casa meva hi havia molts menys ocells i ni un sol moixonet. Alguna garsa i para de comptar. Després he anat veient-hi espècies diverses. Ara fa temps que no hi veig garses, però les merles hi viuen tot l'any (i han canviat els costums! a 1/4s de 3 de la matinada ja les sento cantar) i també hi ha moixonets. I des de fa uns quants anys, a l'hivern, s'hi veuen algunes cueretes, que s'hi deuen trobar bé. Per no esmentar les escandaloses cotorres, i els desgraciats coloms que acostumen a ser l'àpat d'algunes gavines.

I no gaire lluny de casa meva, en el Camp Nou, als vespres d'estiu se senten sempre molts ocells que malauradament no sé reconèixer pel seu cant. Hi deuen tenir molts de nius, perquè la fressa que fan és impressionant. També a la nit, des de casa, a mes de les merles --un dels pocs ocells que reconec pel seu cant-- se'n senten també d'altres que piulen, fins i tot aquelles nits tan fredes que vam passar fa poc no paraven de cantar.

José Luis GALLEGO dijo...

Estimada Mercè, és cert que alguns ocells han canviat els seus hàbits migratoris i ara resten tot l'any entre nosaltres, fins i tot hi ha algunes espècies que han decidit instalar-s'hi a la ciutat perquè s'han tornat comensals, gairebé paràsits urbans (la colònia més gran de bernat pescaire (Ardea cinerea) no està al Delta de l'Ebre ni als aiguamolls sinó al Parc de la Ciutadella de Barcelona). Però la davallada del Passer domesticus (els teus estimats moixonets, els pardals comuns) esta científicament demostrada. A Anglaterra la RSPB l'ha xifrat en un -40% i ha Catalunya els estdis de l'ICO al programa SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya) també dona l'alerta.
Petons.