RESUM DE LA CIMERA DE POZNAN

Primer de tot cal recordar que aquesta cimera no és per firmar-hi grans acords, sinó per fixar un calendari per a la conferència de Copenhaguen, el desembre de l’any vinent, on (aqui si) s'haurà d'aprovar el tractat que substitueixi el Protocol de Kyoto i d’on sortiran les línies bàsiques estratègiques per plantar cara a l’escalfament global en el futur.

El Protocol de Copenhaguen hauria de fixar una reducció de les emissions de diòxid de carboni de entre el 20 i el 40% respecte al nivell de l'any 1990.

Ahir la ministra Elena Espinosa va dir que la UE s’ha de propossar una reducció del 30 %. Si s'aprova aquest objectiu, a Espanya li correspondria una xifra més baixa del 30% perquè el seu punt de partida és molt pitjor (+52% respecte els objectius de Kyoto).

Itàlia i Polònia, s’estan convertint en els grans “outsiders” de la cimera, dues pedres a la sabata del planeta en aquest front comú contra el canvi climàtic que estan reprenent les polítiques de George W. Bush (en pau descansi, políticament parlant) tot bloquejant qualsevol objectiu de la UE.

Però hem d’estar esperançats: Estats Units ja ha declarat que vol encapçalar aquest nou Protocol. El Nobel de Física Steven Chu, gran defensor de les energies renovables i un dels principals científics en la lluita contra el canvi climàtic ha estat anometat Secretari d’Energia pel president Obama.

D'altra banda els països emergents van anunciar plans ambiciosos contra el canvi climàtic. Mèxic, per exemple, vol reduir a la meitat les emissions de CO2 d'aquí al 2050.

I per últim recordem les declaracions del secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, d'abans d'ahir a Poznan:

- La recessió no pot ser una excusa perquè els països oblidin els seus compromisos,

-La crisi és greu, sí, però també és una oportunitat per reforçar una nova economia.

-La lluita contra el canvi climàtic pot crear milions de llocs de treball.

Així doncs la meva opinió després de la primera setmana de cimera es que, tot i que els resultats no són per llençar-hi cohets, tampoc cal desmoralitzar-se. Insisteixo: hem de ser optimistes i continuar avançant.

José Luis Gallego