Aquest passat hivern vaig rebre una amable invitació del Sr. Miguel Torres, el nostre viticultor més internacional, per tal de dinar junts, visitar la seva bodega a Pacs del Penedès i compartir els nostres punts de vista sobre el tema del canvi climàtic. Per a un enamorat de l'ecosistema de la vinya, de la naturalessa del vi, la seva cultura i el patrimoni històric que representa, va ser tot un honor compartir una jornada de camp i una llarga sobretaula degustant els millors vins amb el Sr.Torres.
Miguel Torres és un home jove, a pesar de la seva veterania, molt preocupat per les qüestions que afecten al món del vi i especialment per la manera com l’escalfament global pot acabar per afectar els conreus, les collites, la qualitat dels vins i la continuïtat del negoci familiar a Catalunya.
Aquest dies algú m’ha fet arribar aquest interessant article d’un enòleg i somelier, en Fede Antona, publicat a una revista dels Pirineus que trobo força interessant i que recull, a grans trets, el motiu conflicte de conflicte entre pujada de temperatures i conreu de la vinya, o millor dit, producció de vins de qualitatm, que amoïna en Miguel Torres i la resta de productors del país.
Us el deixo a continuació:
Miguel Torres és un home jove, a pesar de la seva veterania, molt preocupat per les qüestions que afecten al món del vi i especialment per la manera com l’escalfament global pot acabar per afectar els conreus, les collites, la qualitat dels vins i la continuïtat del negoci familiar a Catalunya.
Aquest dies algú m’ha fet arribar aquest interessant article d’un enòleg i somelier, en Fede Antona, publicat a una revista dels Pirineus que trobo força interessant i que recull, a grans trets, el motiu conflicte de conflicte entre pujada de temperatures i conreu de la vinya, o millor dit, producció de vins de qualitatm, que amoïna en Miguel Torres i la resta de productors del país.
Us el deixo a continuació:
“El passat mes de febrer vaig assistir a un congrés sobre el canvi climàtic i el vi que durant dos dies va reunir a Barcelona experts de països productors com França, Austràlia, Regne Unit, Alemanya, Espanya o Estats Units, que van exposar estudis i experiències davant d’uns 400 congressistes vinguts de més de 36 països.
La idea era molt clara, el canvi climàtic és evident i cal posar-hi algun tipus de fre per tal que no tingui pitjors conseqüències; el fet és que la gran majoria de científics del món estan d’acord amb això, però les discrepàncies arriben en el moment de posar-se d’acord en si es conseqüència d’un cicle d’escalfament natural o és a causa de la mà del home.
El congrés volia constatar segons diversos estudis que el canvi climàtic està afectant de diverses formes a la viticultura i plantejar diverses alternatives per combatre aquest fet. Els estudis realitzats en vint-i-set zones vinícoles del món, durant els darrers cinquanta anys, han revelat que en divuit zones s’ha experimentat un augment de més d'1,4 graus de temperatura, en especial en zones situades a l'hemisferi nord.
Les zones més fredes, com Dinamarca, Bèlgica, Regne Unit, que fins ara semblaven inadequades per al cultiu de la vinya, ara ja ho estan fent. En altres zones - Alsàcia, Alemanya - que normalment tenien problemes de maduració del fruit i de graduació alcohòlica en el vins, han experimentat un canvi substancial amb una millor maduració i grau.
En els últims quaranta anys la zona límit per el cultiu de la vinya ha pujat entre els 80 i els 240 km. Si se segueix al ritme actual, al 2.050 Bourdeaux pot arribar a tenir una temperatura mitjana de 20 graus, quan a la dècada dels 90 era d’uns 17,5; segons explicava un ponent d’aquesta zona vinícola francesa. Als anys 70 “chaptalitzaven” tots els vins, als 80 solament 8 de cada 10, als 90 només 5 de cada 10 i a partir del 2000, cap anyada. Vol dir això que a Bourdeaux ja s’han donat les millors anyades de merlot?
L’augment de les temperatures farà que els fruits madurin més aviat i les veremes es podrien avançar entre 8 i 12 dies, però aquesta ràpida maduració, en grau alcohòlic (sucre), ha d'anar equiparable a la maduració polifenòlica. Si això no succeeix, els vins poden resultar més alcohòlics, amb menys aromes i amb manca d’estructura tànnica, fet que els descompensa gustativa i aromàticament.
Les possibles solucions que es van plantejar passen per fer cultius en zones més elevades, les vinyes de la costa a l'interior i les de l'interior a les muntanyes. Miguel Torres ja fa anys que ha plantat raïm al Pallars; apostant per noves varietats, tapant els gotims, fent noves conduccions i orientacions de les plantacions, i potser tornant a les varietats tradicionals, garnatxes, carinyenes, que en molts llocs han estat substituïdes per les cabernets o les merlots”.
Per a un amant del vi com jo, preocupat pels efectes del canvi climàtic al món i al meu país, aquest és un article força interessant. Felicito el seu autor.
José Luis GALLEGO
1 comentario:
Publicar un comentario